|
En audio
|
Dario Nin
Des de Saetabis vas nàixer,
filla romana d’oli i de blat,
tallada en pedra antiga
que el temps mai ha vençut.
Visigoda en la teua paraula,
administrant llum i camí,
guardares en les mans fermes
el pols sencer del teu destí.
I quan l’alba islàmica
cobrí els teus carrers de palaus i atzahar,
el teu esperit es féu savi,
la teua ciència començà a brillar.
Feres de far entre dos mons,
frontera viva, forta i fidel,
i, fins baix setges i silencis,
el teu cor seguí dempeus.
Arribà la creu cristiana,
la lluita cremà sobre la teua pell,
mas el teu nom resistia
com roure que no vol caure.
Després vingueren els Borja,
i el teu esplendor tornà a brotar,
perquè en la teua ànima renaixcuda
la cultura va saber regnar.
Mas la nit de la guerra
intentà esborrar-te la veu,
quan el foc borbònic
volgué trencar-te el cor.
Però Xàtiva no mor,
renaix en cada generació;
no hi ha saqueig que consumisca
un poble ple de raó.
Per això hui et cante història,
perquè no pugues oblidar
que si no sabem d’on venim,
no sabrem cap a on caminar.
Hui t’oferisc les teues memòries,
perquè les guardes amb devoció
en l’humà, en les arts i tradicions,
quan arribe l’apagada intel·lectual.
Que el teu castell en lo alt
mantinga encesa la visió,
i que els teus fills, com a torxes,
sostinguen viva la teua cançó.
I mentre els teus tinguen cura
de la teua ànima noble i verdadera,
la teua grandesa no serà llegenda:
serà present, serà bandera.
PONT
I en cada carrer, cada font,
cada pedra que encara respira,
s’escolta la veu valenta
d’aquells que honren la vida.
COR FINAL (èpic i coral)
Xàtiva, orgull que no mor,
arrels que el temps mai doblega.
Poble que torna, poble que pot,
poble que avança quan altres flaquegen.
Xàtiva eterna, mare del foc,
d’història viva, memòria plena.
XE DANSFD 03122025 (Dania)